Por de ser gai
Al Centre for Digital Youth Care, on treballem amb tot allò relacionat amb la joventut en un context digital, rebem carta rere carta de joves en situacions vulnerables. Sobre solitud, pares que no entenen, inseguretats corporals, amistats, escola, enamoraments, el que sigui. El sexe i la sexualitat també són temes habituals, i els darrers anys la identitat sexual ha anat ocupant cada cop més espai.
A Dinamarca, un país sovint vist com a divers, obert i amb molt d'espai per a tots els gèneres, sexes, races i ètnies, és interessant que encara hi hagi joves que tenen dificultats amb la seva identitat sexual. Un home de mitjans dels seus 20 anys ens va escriure que té molta por que pugui ser gai, tot i que "tant el meu psicòleg com totes les proves que he fet diuen que sóc 100% heterosexual". Segons ell, té aquests dubtes i pensaments perquè recorda vagament dos episodis, quan tenia sis i deu anys, en què va tenir algunes experiències sexuals amb un company. Senteix que aquests records el persegueixen i tem que siguin un senyal que en realitat és gai.
Acaba la seva carta escrivint: "No tinc res en contra dels que són gai, simplement jo no puc ser-ho". Si això és cert, per què aquesta oposició tan forta a ser gai ell mateix? Per què seria tan horrible? Hi pot haver moltes raons, però sembla segur assumir que la vergonya hi té almenys alguna influència. Quan sentim vergonya de nosaltres mateixos, no podem ser qui som realment. I quan no podem ser qui som, no podem créixer. A més, la por a possibles conseqüències socials negatives de ser gai també pot tenir-hi un paper. Perquè, encara que Dinamarca és un país força inclusiu (si més no sobre el paper), cap país del món està completament lliure d'estigma.
L'orientació sexual no és una tria: inclou allò i aquelles persones envers les quals cada individu se sent atret i amb qui desitja tenir intimitat. L'orientació sexual pot ser tan estàtica o tan dinàmica com cada persona consideri, i experimentar amb la pròpia sexualitat, sense importar l'edat en què es produeixin aquests experiments, no equival a "canviar" d'orientació sexual. Experimentar és una part normal i natural del procés de formació de la identitat, ja sigui sexual o d'un altre tipus. Però, tot i així, moltes persones, com el jove de l'exemple anterior, se senten insegures, espantades, ansioses i avergonyides quan descobreixen parts de si mateixes que no encaixen amb la seva pròpia idea o amb la idea tradicional de la societat sobre qui han de ser i com han d'actuar.
Si sents vergonya per la teva sexualitat i la teva identitat sexual en un país que se suposa que és un dels més oberts del món, això diu molt del llarg camí que encara ens queda per recórrer, tant localment com globalment, per crear una societat i un món amb espai per a tothom. Per això, esperem que t'uneixis als propers tallers nacionals de formació, on compartirem eines específiques per prevenir la violència i la discriminació contra les persones LGBT+ i ajudar a crear un món més inclusiu per a tots.
