Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes, un programa amb resultats positius en la prevenció del ciberassetjament
Up4diversity pren com a referència programes eficaços de protecció davant la violència que, alhora, afronten els reptes de l'era digital, com el ciberassetjament. El ciberassetjament es considera un problema que cal abordar perquè és una forma de violència present en l'ús dels mitjans digitals, i perquè és una violència que les persones joves LGTBI+ pateixen en major mesura.
El Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes és un programa eficaç que ofereix resultats positius en la prevenció del ciberassetjament, desenvolupat des de la perspectiva de la socialització preventiva de la violència de gènere. L'anàlisi de la seva aplicació, publicada a International Journal of Environmental Research and Public Health, ha permès identificar les claus del seu èxit basades en tres assoliments:
- Aconsegueix trencar el silenci en situacions en què es produeix ciberassetjament, fomentant la confiança dels nens i nenes per denunciar tot tipus d'interaccions violentes. Això s'aconsegueix mitjançant les interaccions constants que es promouen en l'entorn escolar sobre les interaccions violentes i com actuar amb valentia, fent que adoptar una actitud activa sigui atractiu. Aquestes interaccions constants apoderen la comunitat educativa per actuar, donant suport a qui pateix violència i fent que el silenci sigui indesitjable quan es produeix ciberassetjament.
- Millora l'eficàcia de la intervenció adulta en la creació d'entorns segurs en què l'alumnat se sent més segur per plantejar qüestions que sorgeixen fora de l'entorn escolar. La clau d'aquest èxit és abordar els conflictes prenent com a referència l'evidència científica. Al mateix temps, aconsegueix la implicació de tota la comunitat educativa mitjançant el diàleg per acordar criteris comuns d'actuació, aconseguint harmonia en la manera d'actuar, tant a la família com a l'escola.
- Fomenta la solidaritat activa amb les víctimes i els seus defensors, evitant així la revictimització. Això és possible gràcies a l'aprenentatge del rebuig al comportament violent i la pràctica de la solidaritat. Es demostra que els agressors canvien més ràpidament quan no troben reconeixement social per part del seu grup d'iguals, de la família o del professorat. Això significa que ningú no dóna suport al comportament violent.
La mateixa investigació mostra com es va aturar una situació de ciberassetjament que estava tenint lloc a l'escola a través d'una aplicació de xat utilitzada per gestionar els deures de classe. En aquest entorn digital, un grup de noies va insultar una altra dient-li que ningú la suportava, que era lletja i estúpida, i van continuar burlant-se d'ella. Aquesta situació va ser denunciada inicialment en el mateix mitjà per una companya, afirmant que es tractava de ciberassetjament. En no poder aturar-ho, amb el suport d'una altra companya van decidir buscar ajuda d'una persona adulta, la seva mestra. Sense els èxits aconseguits a l'escola en la prevenció del ciberassetjament, aquesta alumna probablement encara el patiria avui.
En conjunt, aquests són resultats significatius per promoure un ús responsable dels mitjans digitals que aturi el ciberassetjament, i són rellevants per combatre la violència contra la joventut LGBT+.
Llegeix l'article científic d'accés obert aquí:
Villarejo-Carballido, B., Pulido, C.M., de Botton, L., Serradell, O. (2019). Dialogic Model of Prevention and Resolution of Conflicts: Evidence of the Success of Cyberbullying Prevention in a Primary School in Catalonia. International Journal of Environmental Research and Public Health, 16, 918. doi: 10.3390/ijerph16060918
