Parlem de gènere
Em costa identificar-me. Més o menys he acceptat que m'agraden les noies, així que aquest va ser el primer pas, i ho vaig explicar als meus pares quan vaig tenir parella. Ara no sé gaire bé què fer. Alguns dies em sento molt femenina, d'altres més masculina. He pensat en la paraula "genderfluid", però no n'estic segura. Crec que, sobretot, em fa por què diran els altres. No vull el problema que la gent m'hagi d'anomenar d'una altra manera que el nom amb què vaig néixer. Però m'agradaria que fos normal que les noies de la meva edat no es maquillin, no s'afeitin i vesteixin amb un estil més masculí; així em sentiria més còmoda. No vull canviar el meu cos, almenys no del tot. M'agradaria portar una faixa per al pit, però per la resta estic bé. No sé com parlar-ne amb la meva mare. Ella creu que soc massa masculina. Espero que em pugueu ajudar.
- Noia, 16 anys
Aquestes són les paraules d'una noia de 16 anys que va escriure als orientadors de Cyberhus, la plataforma danesa d'assessorament en línia gestionada pel Centre for Digital Youth Care, el soci danès del projecte UP4Diversity. El servei ofereix atenció anònima a infants i joves d'entre 9 i 23 anys.
La noia expressa algunes de les dificultats que viuen les persones que no s'ajusten a les normes de gènere, com la por a ser malenteses i la dificultat per parlar dels seus sentiments. Es troba còmoda "en un punt intermedi", però constantment sent que no és prou femenina, que no compleix les expectatives dels altres sobre com hauria de ser una noia, i per això se sent incomprensa i exclosa.
Com a persones adultes, quan minimitzem les exploracions de gènere o d'identitat com "una fase adolescent", afegim més confusió i malestar a la persona afectada. Correm el risc que creixi sense ser fidel a ella mateixa, per por de no ser acceptada. Per a algunes persones adultes, acollir la diversitat pot ser difícil; en aquests casos, buscar assessorament d'experts en diversitat de gènere pot ser molt útil.
La majoria de joves passen la seva adolescència intentant encaixar sense deixar de ser ells mateixos. Però la necessitat de pertinença social sovint pesa més que la d'autenticitat. Per això hem de crear espais per a la diversitat, per a tots els gèneres, sexualitats, ètnies, races i identitats.
La claredat, l'obertura i la curiositat sincera són essencials quan ens relacionem amb persones que no segueixen les normes de gènere tradicionals.
I cal començar aviat:
Crear espais segurs perquè infants i joves puguin parlar de qui són, què senten i què viuen. Fer preguntes obertes i sinceres, deixar de banda els prejudicis i escoltar de debò.
Escoltar pot ser difícil, especialment si no entenem del tot el que ens estan dient. Però quan escoltem de veritat, mostrem que ens importa, que respectem i reconeixem l'altra persona, encara que tinguem valors o expectatives diferents.
Això és el que fem a Cyberhus: acollim les persones que busquen ajuda amb obertura i curiositat, partint de la idea que són expertes en les seves pròpies vides.
