Què hi ha darrere de la violència i la discriminació contra la joventut LGBTIQ?
Prevenir la violència contra la joventut LGBT+ requereix una feina profunda i constant: cal arribar a les arrels socials d'aquest problema i canviar les dinàmiques mitjançant un canvi cultural en els comportaments dels testimonis (bystanders) i de la comunitat.
Els conflictes interpersonals que fem visibles i sobre els quals actuem són només la punta de l'iceberg. A la base hi trobem un sistema de relacions de poder, la violència de gènere i els processos de socialització afectivosexual.
L'associació entre violència i desig
A les xarxes socials, la violència, el risc i els problemes sovint apareixen vinculats a l'atracció.
Molts llibres, pel·lícules i anuncis associen aquestes actituds -especialment en els homes- amb el desig.
Exemples clars són l'anunci del perfum Bad Boy o les sagues After i 50 ombres de Grey.
Les institucions educatives, tant formals com no formals, sovint reforcen involuntàriament aquesta greu problemàtica.
El discurs social dominant fa que la joventut no triï les seves amistats, relacions o parelles pels seus valors igualitaris.
El model tradicional de relacions es basa en el poder, en estar per sobre o per sota dels altres.
Aquest model no vincula els bons valors, els sentiments i les actituds positives amb el desig i l'emoció, sinó que els considera "avorrits".
Al contrari, associa l'excitació amb el risc, el conflicte i el problema.
Contra el que alguns pensen, les persones que maltracten no estan soles: gairebé sempre tenen un cercle social que reforça aquestes actituds.
La socialització preventiva de la violència de gènere
La socialització preventiva de la violència de gènere estudia les interaccions socials (mitjans, grups d'iguals, família, institucions educatives...) que generen aprenentatges sobre l'amor i l'atracció vinculats amb la violència de gènere.
Algunes claus per fomentar aquesta socialització preventiva són:
-
Triar un amor i unes relacions ideals que protegeixin de la violència.
-
Fer servir un "llenguatge del desig" ("ets genial per fer això!") juntament amb un "llenguatge de l'ètica" ("això ajuda a crear un entorn segur") per parlar de les persones upstander, aquelles valentes que defensen la joventut LGBTIQ.
-
Promoure diàlegs transformadors entre tots els agents educatius, especialment entre els joves.
-
Fomentar la tolerància zero davant la violència. Cap agressió o discriminació no pot ser justificada ni banalitzada. Si es fa, les víctimes acaben acceptant la violència i els testimonis no veuen la necessitat d'actuar. La tolerància zero ha d'existir a tots els espais, no només a classe o amb adults, sinó també en el temps lliure, al pati, al gimnàs, a la biblioteca o als lavabos.
-
Reflexionar de manera crítica sobre l'amistat. Les amistats estan lligades a la llibertat, la diversitat, la solidaritat, la diversió compartida i el creixement mutu. Tenir amistats redueix molt la probabilitat de ser víctima.
L'amistat no s'ensenya, es construeix amb la pràctica diària en entorns educatius. La joventut pot crear xarxes de suport i solidaritat amb un gran efecte protector davant la violència. -
Ensenyar i aprendre consentiment.
-
Protegir les persones upstander, ja que probablement patiran violència de segon ordre per defensar les víctimes.
Vols conèixer la base científica d'aquesta publicació?
Consulta l'article:
Valls, R., Puigvert, L. i Duque, E. (2008). Gender violence among teenagers' socialization and prevention. Violence Against Women, 14(7), 759-785.
